El professor Guillem Guarch reflexiona sobre la seva carrera docent de 40 anys, compartint les seves experiències, opinions i consells per als estudiants d’avui dia.
Quants anys has donat clase a l’escola y com ha sigut aquesta experiencia?
He estat gairebé 40 anys a l’escola, des del setembre del 85 fins al desembre del 2024. He viscut la proclamació dels jocs olímpics en el que ara és la sala de pastoral, la caiguda del mur de Berlín, els jocs olímpics del 92, la desaparició de la Unió Soviètica, l’11 de setembre, els atemptats de l’11 de març, els anys durs d’ETA i la seva desaparició per sort… Un munt d’anys. I cada dia entrava per la porta, trucava el timbre i a treballar.
Els primer anys em vaig haver d’adaptar a l’escola. Per sort, els equips directius sempre han tingut una bona confiança en el professorat i faciliten la feina. Després ja tenia l’ofici per la mà i he passat uns anys ben tranquils. Els dies i els cursos han passat i he arribat a la jubilació sense adonar-me’n.
Com ha canviat l’escola des de que va començar a ensenyar?
Quan vaig començar les classes eren de 44 alumnes, noies únicament, sense uniforme. Ara són d’uns 30 i tants noies i noies, uniformats fins a 4t d’ESO i amb una gran barreja de llengües. Abans solament n’hi havia dues i l’anglès, ara no. En aquest sentit ens hem enriquit.
He passat per un munt de lleis educatives la característica de les quals és que per fer front als nous reptes has d’omplir un munt de papers i papers. Programacions, avaluacions, modificacions, millores i contrapropostes.
No és ni millor ni pitjor, en tot cas, mostra una sensibilitat per resoldre els problemes i tensions que es presenten a l’escola i als quals cal donar resposta.
Quin consell donaries als estudiants d’avui en dia?
Donar consells és perillós perquè qualsevol cosa que proposis t’és en 2 minuts replicada per
qualsevol. En tot cas, he estat a tots els nivells educatius de l’escola des d’ESO a batxillerat. Els nanos que a primer d’ESO són disciplinats treballant són els que faran els darrers cicles educatius, batxillerat o formació professional, més còmodes i tranquils. No sol fallar. Per tant, la vostra formació comença des del primer dia que entreu a infantil, segueix a primària, es referma a ESO i s’acaba coronant a batxillerat. Feu la feina quan cal, agafeu les idees bàsiques i sobretot llegiu més enllà de les lectures que s’han de fer a l’escola. Llegir en paper, amb el mòbil al congelador i un bon diccionari en paper al costat. I llegir els clàssics de les literatures contemporànies perquè són els que ens donen un bon vocabulari culte. Ja sé que és una ximpleria però és el millor.
Hi ha alguna anècdota divertida o memorable que li hagi passat a l’escola?
En tinc moltes. Sobre els exàmens: mètodes de còpia individual i col·lectiva, posicionaments en l’aula, mètodes d’alerta… sobre els alumnes: una bona col·lecció d’excuses per quan t’enxampen en una posició incòmoda… Sobre els viatges de final de curs: una font inesgotable d’anades i vingudes pels passadissos, reunions de 20 persones en habitacions minúscules i llocs impensables… Però no puc anar més enllà. Secret professional.
Quina matèria ensenyaves (en cas de que hagis ensenyat més d’una)
He fet bàsicament català sobretot a l’ESO i després llengua i literatura a batxillerat els darrers anys. Els primers anys vaig fer alguna matèria puntual… geografia, eatp, poca cosa més…
Què en pensa de la tecnologia a les aules?
Sens dubte les noves tecnologies i internet és el que ha remogut el món educatiu els darrers anys. Sempre m’ha agradat remenar ordinadors. Muntar-los, canviar peces, provar plaques. Quan s’han introduït hem quedat una mica amb un pam de nas perquè han provocat l’aparició de comportaments que no ens esperàvem. Qui no ha enxampat algun noi fent-se una bona partideta – amb el simple moviment dels dits damunt l’ordinador ja saps qui juga i qui no- o xatejant quan no cal. Calia regular-ho una mica i compaginar d’una banda – ara parlo de llengua- el treball de normativa, redactat amb llapis, paper i colzes perquè l’ordinador no estudia per tu, amb l’ordinador quan calgui. I el temps amb ordinador s’ha reduït cada cop més perquè a la llarga fa perdre la concentració. Certament si fas una tasca molt motivadora l’equip es concentra en la feina però i aquí ve un altre problema de les tecnologies i per mi el més important, sovint aquest treball denota que el mitjà no es domina bé i prima la velocitat, i per tant la poca reflexió i autocrítica en el que s’està fent.
Per mi les xarxes socials són el que realment ha dificultat el treball. Sovint em fixo en com tothom remena aquests món i és ben curiós. Les fotos d’Instagram volen i gairebé sense haver mirat la imatge claven un like o algun comentari. Tot això a una velocitat vertiginosa, amb uns moviments dels dits ràpids, volant damunt del teclat. I em sembla que això s’acaba traslladant al món escolar.
Així que cal que fem una aturada: els profes hem de saber abans de treballar amb ordinador com treballar-hi bé i permanentment hem d’anar redefinint els nostre paper dins l’aula i els nois i noies des de ben petits han d’aprendre a fer anar l’ordinador a les aules i a casa. Els pares i mares també cal que s’ho pensin bé abans de posar un mòbil o ordinador a les mans d’un infant. El problema és que tant pares com professors com alumnes hauríem d’estar permanentment posant-nos en qüestió mentre que el món digital evoluciona a una velocitat vertiginosa volgudament perquè els caos afavoreix determinades opcions de vida: la resposta ràpida, poc pensada, emocional – si cal falsa- enfront de la reflexió i la meditació.
La trajectòria del senyor Guarch és un testimoni del poder transformador de l’educació. Les seves reflexions sobre els canvis en l’ensenyament, els desafiaments que afronten els estudiants i el paper de la tecnologia en l’aprenentatge són una lectura obligada per a qualsevol persona interessada en el futur de l’educació
Gadea Bustamante